FOTOS FORN DE CA N´OLLER

FORNS DE TERRISSA ROMANS, I dC.

A Santa Perpètua tenim una vil-la d´ocupació romana, la del Camp d´en Ventura de l´Oller: aquesta és típicament industrial ja que va aparèixe amb uns porxos on es fabricaven les àmfores, tres habitacions i un passadís, a més de les trinxeres de robatori per protegir la vil-la.També hi ha una sèrie de FORNS DE TERRISSA ROMANS, dos d´ells de gras dimensions, un es pot visitar ja que està en un bon estat de conservació i figura com a MUNUMENT ARQUEOLÒGIC.

Ès de planta rectangular, està excavat en bona part en el substrat d´argiles, el seu praefurnium té una longitud de 2,3 metres i la cambra de foc té 6 metres de longitud per 3,2 metres d´amplada i connsta de sis arcades fetes de maons. La graella té set rengleres d´orificis per on circulava l´aire calen necessari per la cocció de les peces a una temperatura no inferior als 750º.

En el forn es van produir teules, àmfores per contenir vi (tipus Pascual 1 i Dressel 2-4), gran gerres d´emmagatzematge (dolia),etc.

Per a lafabricació de la ceràmica calia l´aportació constan d´aigua. És per això que a prop de la vil-la romana es va construir un safareig, un dipòsit d´aigua per poder amassar les argiles que s´utilitzaven en la fabricaciò. Creim que l´aigua podia venir d´una font natural propera, des de la qual van construir un aqüeducte, és a dir, un sistema de túnels, canals, en el nostre cas concret, de ponts que portessin l´aigua fins al dipòsit.De l´aqüeducte, només en resten els fonaments, que podrien ser de l´època romana. la resta és una reconstrucció posterior.

En el jaciment de Can Banús, també es va localitzar un forn de grans dimensions en l´obertura del nou traçat de la carretera de Caldes. La troballa d´un altre forn també a les proximitats de ls riera de Caldes,, fa pensar que la riera era l´eix vertebrador en la producció de TERRISSA, ja que al poble de Caldes s´han localitzat diversos forns també a prop de la mateixa riera.

DEL GRUP PRO-ARQUEOLOGIA

Enfanga't

Jornades de ceràmica molt interessants, un bon lloc per compartir, coneixa, creixa i dibuixar el futur en el món de la ceràmica, www.enfangat.net

www.ceramistesvalles.org

Contraposat o Complementari

Exposició del 25 de Febrer al 20 de Març

a l'ACC

Doctor Dou 7- Barcelona

www.ceramistescat.org

L'actual : Castellar del Vallès

Entrevista amb Montserrat Vega

CERAMIQUES de MONTSERRAT VEGA a CASTELLAR del VALLÈS

M'agrada fer ceràmica i poder mostrar-la, fer una exposició és un bon motiu per cercar nous resultats.

Del 4 al 30 de Novembre a
ARTS i MARCS

c/ Barcelona 9 Castellar del Vallès

"CAIXES,ESPAIS PER VIURE"

Quan una es planteja crear una obra les motivacions son dispars.-Amb els anys els elements i la temàtica an estat variables: la dona, el seu cos, les sevas lluites.-L`univers i la seva "fragmentaciò".-Els joves, la seva emancipaciò, la vivienda i finalment la hipoteca, an creat el lligam expressiu motiu de las mevas ultimes exposicions:"CAIXES, ESPAIS PER VIURE", primer a Mollet del Valles i aquets any a Verdú.

La temàtica de l`exposiciò ma servit a la vegada per experimentar una manera de treballar el fang, d`investigar un proses diferent de JUGAR amb la matèria, que a la fi es el mitjà amb el que m`expresso i que dona com a resultat una peça de CERÀMICA.

Montse Riera

30 CERAMISTES - FIRA CERÀMICA SABADELL 2008

MARIA BOFILL EXPOSA A SABADELL

l'associació de Ceramistes del Vallès, enceta els actes de la 22 Fira de Ceràmica de Sabadell amb la inaugració de Maria Bofill als Forns de l'Escaiola (Cal Ventura) del 2 al 30 d'octubre









Maria Bofill és una ceramista amb una dilatada carrera tant docent com artística. Va ser alumne de grans mestres com Llorens Artigues durant la seva formació a l’Escola Massana. La seva curiositat la va portar a ampliar el seu aprenentatge a Anglaterra i al Japó. Ha estat professora de l’Escola Massana des del 1965 fins el 2002.
La seva inquietud l’ha portat a viatjar arreu del món fent d’aquestes experiències, juntament amb el seu desig d’investigació en la ceràmica, la seva escola i així plasmar amb gran sensibilitat i delicadesa el seu mon interior.
Des del 1980 treballa amb la porcellana “per les seves caracteriques contraposades: duresa i fragilitat i per la seva qualitat del color blanc”.
Dins del seu treball, hi ha la creació d’objectes sense cap funció, recerca entre el desig classicista i la ruptura contemporànea. “No busco la perfecció ans el contrari: m’agraden les coses naturals i vives, com si es belluguessin”, en la seva obra s’hi reflexa el pas dels anys, la reflexió sobre el paisatge urbà i el món imaginari.
En aquesta exposició ens mostrarà peces inspirades en l’arquitectura del paisatge, núvols, coixins, el mar,....continuació dels laberints que poden ser vistes com a petites arquitectures d’inspiració Mediterrània.

http://www.ceramistesvalles.org / http://www.mariabofill.com

FANG."UN ALTRA MIRADA"

La Rosa Martinez Bau en fa un us diferent de la matèria plàstica que es el fang.Des del 1951 any que es va graduà a l`escola superior de belles arts fins avui dia, ella se l`estima,"el fang", suposo que estima el fang per que es el fil conductor que li permet crea d`un no res las seves obres definitives.

Ella, la Rosa Martinez,al fang li dona vida, la seva força interior,la seva energia, la "senora Rossa"com li diuen "diem" els seus alumnes"ex alumnes",es tot temperament.- En tot el que fa sigui ensenyar, sigui plantejar projectes,sigui organitzan treballs, es tremendament exigent, no suportaels duptes, per ella l`art sa de sentir des de dintre, l`art ho ha de ser tot, sentir el que bols expressar i plasmar-ho amb el màxim d`exigencia.- Mol exigent amb si mateixa , amb la seva obra i amb l`obra del seus alumnes, na fet del fang un diàleg diferent, que pot disfruta qui te l`oportunitat de admirar tans anys de bona feina.

Per que pugueu opinar de la seva obra us en presento un tast.

"UN ART FRONDÒS" Gerri de la Sal, setembre de 2008.

Montse Riera.

Argentona

Argentona, si argentona. Fira de ceramica i per mi fira de retrobaments. Fira de Casualitats inesplicables que la`n dema ban porta lo inasplicable a la culminaciò de les casualitats, quan a les cinc de la tarde sona al mobil i des del Quebec diu que es el Jordi Alfaro.- El Jordi Alfaro,CERAMISTA, si ceramista amb majùscules, va ser el meu professor de ceramica duran cinc anys i va ser qui amb va facilitar una obertura no sols cap el mon de la ceramica si no, tambè cap un mon de relacions humanes, que des del interior del seu taller es projectaven
cap l`infinit

Perlar del Jordi Alfaro, es per mi perla de la meva historia no sols pel mon de la ceramica, si no tambè perla del mon de la cultura de la època, de una cultura que vista amb la prespectiva dels anys era un aglomerat d`inquietuts que aporterian moltisim a la cultura del Pais.-parlar de la "FURA DE BAUS", compartin espais del taller amb les seves estructures metàl-liques, o de en "TORTELL POLTRONA" i el seu circ, parla de GALLIFA on el Jordi contribuia amb el seu traball al costat de en JUANET GARDY era un fet quotidià, ja que el dia a dia entra fang i foc era compertit amb aquets personatges i mols d`altres.
Pel seu taller i passaven ceramistes no sols de Catalunya si no tambè de tot el mon, amb els que compartia traball i idees.- Els seus forns de Llenya, els seus esmalts d`alta temperatura, el seu treball amb xurros, el seu compartir l`espai propi amb quansevol que necessites,feien del Jordi tot un personatge ben bohemi.
Ara enel Quebec, el mon de les sevas relacions deu ser mes ampli. Quina enveja¡-Montse

.

" 5 cèntims de l'exposició a La Borne" (França)

aviat ho tindré penjat a la meva web wwww.mariabosch.com