dijous, 7 d’agost de 2008

Argentona

Argentona, si argentona. Fira de ceramica i per mi fira de retrobaments. Fira de Casualitats inesplicables que la`n dema ban porta lo inasplicable a la culminaciò de les casualitats, quan a les cinc de la tarde sona al mobil i des del Quebec diu que es el Jordi Alfaro.- El Jordi Alfaro,CERAMISTA, si ceramista amb majùscules, va ser el meu professor de ceramica duran cinc anys i va ser qui amb va facilitar una obertura no sols cap el mon de la ceramica si no, tambè cap un mon de relacions humanes, que des del interior del seu taller es projectaven
cap l`infinit

Perlar del Jordi Alfaro, es per mi perla de la meva historia no sols pel mon de la ceramica, si no tambè perla del mon de la cultura de la època, de una cultura que vista amb la prespectiva dels anys era un aglomerat d`inquietuts que aporterian moltisim a la cultura del Pais.-parlar de la "FURA DE BAUS", compartin espais del taller amb les seves estructures metàl-liques, o de en "TORTELL POLTRONA" i el seu circ, parla de GALLIFA on el Jordi contribuia amb el seu traball al costat de en JUANET GARDY era un fet quotidià, ja que el dia a dia entra fang i foc era compertit amb aquets personatges i mols d`altres.
Pel seu taller i passaven ceramistes no sols de Catalunya si no tambè de tot el mon, amb els que compartia traball i idees.- Els seus forns de Llenya, els seus esmalts d`alta temperatura, el seu treball amb xurros, el seu compartir l`espai propi amb quansevol que necessites,feien del Jordi tot un personatge ben bohemi.
Ara enel Quebec, el mon de les sevas relacions deu ser mes ampli. Quina enveja¡-Montse









.